NOVA TEMPORADA DE SORTIDES AMB LA COLLA

    
    Llegint els meus darrers comentaris i algunes de les respostes, es nota una tibantor creixent fins esclatar el 4/05/2106 arrel d'un repte plantejat per un company anunciat com:

UNA DEFRAGMENTACIÓ QUE FA TREURE FUM...

.

 Fins aleshores no havia trobat motiu d'escarafall. Només el creixent contingut relatiu a la quantitat de feina feta durant l'estona de treball lliure de les trobades, en podria ser l'origen.

...QUE REALMENT VA GENERAR UNA GRAN FUMERADA

Amb aquesta perspectiva calia rellegir les normes:

 La "Colla dels dimecres" és grup format per artistes que practiquen bàsicament l'especialitat de l'aquarel·la, que poden pertànyer a agrupacions artístiques o no, i que s'han integrat en una colla que surt a pintar tots els dimecres de l'any per indrets de Barcelona i voltants, amb l'únic objectiu de passar una bon matí i compartir inquietuds pictòriques. El grup és obert a tothom.

 Normes de la Colla dels dimecres

En aquest bloc hi poden participar tots els components de la "Colla dels dimecres" que ho desitgin, només caldrà que ens proporcioneu el vostre e-mail, sigui personalment, per correu o aprofitant la opció d'incloure-l en un comentari en qualsevol dels posts d'aquest Bloc i al cap d'unes hores rebreu per correu la invitació per entrar entrar-hi, amb les indicacions pertinents per a fer-ho.

Només es penjaran les obres realitzades in situ els matins dels dimecres. Podran ser, això sí, acabades o retocades a l'estudi tantes vegades com l'autor cregui convenient i penjades de nou encara que ja hagin passat dies des del matí en que van ser pintades per tal que es pugui apreciar el procés.

També es podran penjar fotos, comentaris, reportatges etc. que tinguin que veure amb les activitats de la Colla.

    Partint de la llibertat d'expressió s'admeten diferents inquietuds pictòriques a compartir.

   Existeix certa contradicció entre la filosofia de la Colla que havia anat captant a base de l'explicació inicial en quatre paraules i el resultat gràfic i escrit que es publicava en el bloc.
    Fent un símil esportiu seria com si un grup de futbolistes amateurs, en cada sortida, els molestés que algun membre del grup fes més gols del costum. On és el problema?

       La xemeneia, fumera o fumeral és un sistema usat d’antuvi per a extreure cap a l'atmosfera gasos calents i/o fum produïts des de llars de foc fins a centrals nuclears. Solen ser verticals per assegurar que els gasos calents, ascendint per convecció, flueixin sense problemes a l’exterior. A l'espai interior buit se’n diu "ducte" o "conducte de fum". El corrent originat per el calor empeny els gasos pel ducte cap a l’exterior i se'l denomina "tir".       El “curull” o “pinacle” és el barret que impedeix l’entrada d'aigua de pluja, evitant que pugui apagar la flama.

        Desenvolupament d'una xemeneia

              Q = taxa de fum a la xemeneia, m³/s

                 A = àrea de la secció transversal de la xemeneia, m²

                 C = coeficient de descàrrega (~ 0,65 a 0,70) 

                 g = acceleració de la gravetat, 9,81 m/s² 

                H = alçada de la xemeneia, m 

                Ti = mitjana de la temperatura interna, K

                Te = temperatura externa ambient, K 

     La xemeneia un volcà és l’obertura que comunica la reserva de magma o cambra magmàtica en profunditat amb la superfície i se’n diu “cràter”.

      Com l’aire calent pesa menys que el fred, tendeix a pujar, com un globus aerostàtic. Aquest ascens ve afectat per l’”acceleració de Coriolis” que, en la massa ascendent, provoca un efecte de rotació. Això explica que, quan el clima genera una depressió atmosfèrica important, sorgeixen els tifons/ciclons (de velocitat 0 a l’epicentre i de fins a 300 km/h a la perifèria) enduent-se cap amunt tot el que troben al seu pas.

       Aquest fenomen, a petita escala, explica la tendència de l’aire escalfat pel foc a pujar i alhora a girar ciclònicament per sortir a l’exterior. Es pot ajudar el tiratge (augmentar la velocitat ascensional) reduint la secció del conducte que l’acomboia a mesura que guanya alçada. Si, a més, la superfície interior no és llissa sinó estriada en espiral (com l’ànima del canó dels fusells) la velocitat augmentarà afavorint encara més el tiratge. Per últim si el curull, en lloc d’estar fixe, té forma helicoïdal i gira sobre l’eix del tronc de con del ducte, farà de turbina afegint impuls a l’efecte ascensional del conjunt.

      La combinació coordinada d’aquests elements és una xemeneia efectiva i de gran tiratge que no deixarà “regolfar” (retrocessió d’un fluid en moviment en topar amb un obstacle, formant un remolí) ni el fum ni els gasos de combustió.

      L’essència d’un fumeral optim ha permés deconstruir una Xemeneia fum, fum, fum

Al capdavall només es tractava de canviar de lloc fums i gasos.

Els comentaris generats poden consultar-se al bloc de la Colla.

      De sobte em vaig trobar amb una quantitat de comentaris mai aconseguida.

     Revisat l' històric de sortides del grup, m'he adonat que els diferents motius exposats en les crítiques ja s'estaven donant en més o menys grau per alguns companys. Per això crec que el rebombori responia a altres motius dels adduïts. Provocant una desproporcionada i un xic desagradable situació.

       Personalment mai he tingut cap recança en posar en comú els meus coneixements, ja siguin de geometria descriptiva i perspectiva cònica o qualsevol altra matèria. Mai he competit amb ningú, fer-ho amb mi mateix per superar-me intel·lectualment ja hem dona prou feina. Aquesta actitud ha generat bons amics que fan el mateix, amb la qual cosa les trobades són un plaer de l'esperit. Però altres, amb sorpresa, semblen molests per tal actitud, ja que faig el mateix en allò que crec pot interessar. La meva formació és el resultat d'una educació pagada amb diners públics (he estat becat pels resultats acadèmics) i és de justícia retornar-ho a altres que, potser, no han tingut les meves oportunitats.

   Per tant, des d'ara i des d'aquest bloc, exclusivament meu, continuaré en la mateixa línia i per això, aviso que actuaré amb plena llibertat, confiant que tal opció no agreugi ningú.

     L'origen del treball ha sorgit arrel de les xemeneies de Puig i Cadafalch al Palau Guell.

   Antoni Gaudí, arquitecte contemporani de l'anterior, més curiós i curós ja posava en pràctica els coneixements termodinàmics emprats en les xemeneies de les industries del vapor. Quedi clar que l'únic mèrit meu ha estat presentar-ho ordenat i resumit per fer-ho entenedor a qui hi estigués interessat. Si no veiem alguns elements de la Pedrera:

            

  

 

    AQUEST PREÀMBUL SUPOSA L'INICI D'UNA NOVA ÈPOCA  MÉS LLIURE

      El (8-05-2016), encara amb la Colla, tocava les Drassanes. La primera visita de les dues previstes.

    Abans de què bandades de turistes arribessin a l'embarcador de Colom, he encetat els pinzells. Calia anar ràpid per no fer gaire tard a l'hora de la cita.

    El tema escollit: el World-Trade-Center, la torre de Jaume I (107 m. d'alçada) del Telefèric del Port de Barcelona l'edifici Vela i un norai esperant l'avarada d'una segona golondrina.

    A les deu tocades he fet cap al Museu Marítim on s'estava organitzant l'accés en grup.

       Mentre accedíem a l'edifici descobrí l'efecte mirall del gran vitrall que tanca una arcada del conjunt i, d'immediat, decidí enfrontar-me al repte que suposava. Cal tenir en compte que els vidres quan, al darrera, tenen un fons obscur, es converteixen en espills i més si estan a contrallum.

    El joc de paraments reflectits que rebien la llum directa i els de fora del edifici a l'ombra donaven un joc d'ombres engrescador de recollir sobre el paper. El racó, el moment i el dia feien que el cel, en reflectir-se, agafés un blau més fort. Tampoc hi havien reflexes com es habitual (potser la proximitat d'una paret a l'ombra n'evitava l'efecte).

     El resultat és a la vista. Personalment n'estic satisfet.
   El lloc, en ser de pas per accedir al Museu, ha propiciat tota mena d'opinions.

Faltant encara quasi una hora per la reunió de cloenda, he entrat a l'edifici i per tancar la jornada pintant un petit veler exposat a l'interior..

   

 Com sembla haver-hi el costum d'aportar imatges de treballs relacionats amb el motiu del dia, acompanyo unes marines meves d'arxiu.

   Hi ha una botavara, feta amb grafit, sanguina i llapis de color blau I una altra feta amb tècnica d'aquarel·la.

  Dimecres vinent veurem quins nous reptes es presenten...
  Serà interessant veure les reaccions davant la situació plantejada...